reduccion
Occitan
Etimologia
Prononciacion
/reðykˈsju/, provençau /ʀedykˈsjũⁿ/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| reduccion | reduccions |
| [reðykˈsju] | [reðykˈsjus] |
reduccion femenin
- Accion de demenir, de reduire o de se reduire ; resultat de la quita accion.
- (Per extension) Transformacion d’un objècte en d’autres lo representant integralament.
- (geometria) Construccion transformant una figura en una autra.
- (art) Copia d’un objècte dins una grandor mendre qu'aquela de l’original.
- (funerari) Amassada dels rèstes d’un còrs al moment d’una exumacion.
- (filosofia) Concepcion objectiva d’un objècte restrencha al vejaire subjectiu.
- (linguistca) Desaparicion d'una vocala dins lo lengatge parlat:
- Unes fa la reduccion /es βɾaj/ puslèu que /es βeɾaj/ per dire es verai.
- (matematicas) Operatcion per que se fa tornar en d’autres de nombres, de peses, de mesuras, de monedas, etc.
- Accion de sometre, de far venir subjècte, resultat de la quita accion.
- la reduccion d’una província sota la dependéncia de la Corona.
- (logica) Rasonament per que se mòstra una proposicion, en fasent veire que lo contrari seriá impossible o absurd, o que la quita proposicion conten quicòn d’absurd o d’impossible, o mena necessariament a de consequéncias qu'aurián aqueles meteis vicis.
- (quirurgia) Operacion que se torna metre en plaça los òsses luxats o fracturats, las ernias, etc.
- (quimia) Transferiment d’electrons per que un ion, un atòm o una molecula ne capta un o mai ; l’espècia quimica qu'es redusida se nomena oxidant.
- Extraccion del metal d’un oxid per eliminacion de l’oxigèn.