Occitan

Etimologia

Del latin reductio, del latin reducere « tornar ».

Prononciacion

/reðykˈsju/, provençau /ʀedykˈsjũⁿ/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
reduccion reduccions
[reðykˈsju] [reðykˈsjus]

reduccion femenin

  1. Accion de demenir, de reduire o de se reduire ; resultat de la quita accion.
  2. (Per extension) Transformacion d’un objècte en d’autres lo representant integralament.
    1. (geometria) Construccion transformant una figura en una autra.
    2. (art) Copia d’un objècte dins una grandor mendre qu'aquela de l’original.
    3. (funerari) Amassada dels rèstes d’un còrs al moment d’una exumacion.
    4. (filosofia) Concepcion objectiva d’un objècte restrencha al vejaire subjectiu.
    5. (linguistca) Desaparicion d'una vocala dins lo lengatge parlat:
    6. (matematicas) Operatcion per que se fa tornar en d’autres de nombres, de peses, de mesuras, de monedas, etc.
  3. Accion de sometre, de far venir subjècte, resultat de la quita accion.
    • la reduccion d’una província sota la dependéncia de la Corona.
  4. (logica) Rasonament per que se mòstra una proposicion, en fasent veire que lo contrari seriá impossible o absurd, o que la quita proposicion conten quicòn d’absurd o d’impossible, o mena necessariament a de consequéncias qu'aurián aqueles meteis vicis.
  5. (quirurgia) Operacion que se torna metre en plaça los òsses luxats o fracturats, las ernias, etc.
  6. (quimia) Transferiment d’electrons per que un ion, un atòm o una molecula ne capta un o mai ; l’espècia quimica qu'es redusida se nomena oxidant.
    1. Extraccion del metal d’un oxid per eliminacion de l’oxigèn.


Traduccions