rubrica
Occitan
Etimologia
- Del latin rubrica, òcra roja ; rubrica, títol (escrich en letras rojas) dins los libres de drech de ruber (« roge »)
Prononciacion
/ryˈβɾiko̞/ França (Bearn) : escotar « rubrica »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
rubrica | rubricas |
[ryˈβɾiko̞] | [ryˈβɾiko̞s] |
rubrica femenin
- (istòria, medecina) Òcra roja que los cirurgians utilizavan autrescòp per estancar lo sang e per far d'emplastres secatius.
- (istòria, tipografia) Títol, nòta en letras rojas, fach per un copista, dins los manuscrits ancians e encora letra de color ornamentada dins los libres liturgics, etc.
- (istòria, codificacion) Títom, dons los libres de drech civil, de drech canon, que s'escrivián en roge.
- (per extension, liturgia) Règlas que presidisson a l’ofici.
- Indicacion del lòs ont un libre foguèt publicat.
- (jornalisme) Genre, categoria d’articles.
- (informatica) Element d’una estructura de donadas concebut per portar una valor.
Traduccions
Catalan
Prononciacion
Forma de vèrb
rubrica
Espanhòl
Prononciacion
Forma de vèrb
rubrica
Italian
Etimologia
- Del latin rubrica, òcra roja ; rubrica, títol (escrich en letras rojas) dins los libres de drech de ruber (« roge »)
Prononciacion
/ru'brika/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
rubrica | rubriche |
[ru'brika] | [ru'brike] |
rubrica femenin
Forma de vèrb
rubrica
Portugués
Etimologia
- Del latin rubrica, òcra roja ; rubrica, títol (escrich en letras rojas) dins los libres de drech de ruber (« roge »)
Prononciacion
Portugal /ʀuˈbɾikɐ/ ; Brasil /ɦuˈbɾikɐ/ , /xuˈbɾikə/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
rubrica | rubricas |
rubrica femenin
Forma de vèrb
rubrica