rubrica

Occitan

Etimologia

Del latin rubrica, òcra roja ; rubrica, títol (escrich en letras rojas) dins los libres de drech de ruber (« roge »)

Prononciacion

/ryˈβɾiko̞/, /ryˈβɾiko̞/ França (Bearn) : escotar « rubrica »

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
rubrica	rubricas
[ryˈβɾiko̞]	[ryˈβɾiko̞s]

rubrica femenin

1. (istòria, medecina) Òcra roja que los cirurgians utilizavan autrescòp per estancar lo sang e per far d'emplastres secatius.
2. (istòria, tipografia) Títol, nòta en letras rojas, fach per un copista, dins los manuscrits ancians e encora letra de color ornamentada dins los libres liturgics, etc.
3. (istòria, codificacion) Títom, dons los libres de drech civil, de drech canon, que s'escrivián en roge.
4. (per extension, liturgia) Règlas que presidisson a l’ofici.
5. Indicacion del lòs ont un libre foguèt publicat.
6. (jornalisme) Genre, categoria d’articles.
7. (informatica) Element d’una estructura de donadas concebut per portar una valor.

Traduccions

alemand: Üerschrift (de) (títol) anglés: rubric (en), heading (en) basc: goiburua (eu), goiburua (eu) catalan: rúbrica (ca) (istoric, liturgic), cap (ca) (jornalisme)

espanhòl: rúbrica (es) (istoric, liturgic), encabezando (es) (jornalisme) francés: rubrique (fr) italian: rubrica (it) portugués: rubrica (pt)

Catalan

Prononciacion

[?]

Forma de vèrb

rubrica

1. Tresena persona del singular de l'indicatiu present de rubricar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rubricar

Espanhòl

Prononciacion

[?]

Forma de vèrb

rubrica

1. Tresena persona del singular de l'indicatiu present de rubricar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rubricar

Italian

Etimologia

Del latin rubrica, òcra roja ; rubrica, títol (escrich en letras rojas) dins los libres de drech de ruber (« roge »)

Prononciacion

/ru'brika/, /ru'brika/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
rubrica	rubriche
[ru'brika]	[ru'brike]

rubrica femenin

1. rubrica ^(oc), senses istorics
2. agenda ^(oc)

Forma de vèrb

rubrica

1. Tresena persona del singular de l'indicatiu present de rubricar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rubricar

Portugués

Etimologia

Del latin rubrica, òcra roja ; rubrica, títol (escrich en letras rojas) dins los libres de drech de ruber (« roge »)

Prononciacion

Portugal /ʀuˈbɾikɐ/, /ʀuˈbɾikɐ/; Brasil /ɦuˈbɾikɐ/, /ɦuˈbɾikɐ/, /xuˈbɾikə/, /xuˈbɾikə/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
rubrica	rubricas

rubrica femenin

1. rubrica ^(oc), senses istorics
2. signatura ^(oc), parafa ^(oc)

Forma de vèrb

rubrica

1. Tresena persona del singular de l'indicatiu present de rubricar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rubricar