Utilizaire:Sarvaturi~ocwiktionary/Arp
Modèls
modificar| OC | FRP | SCN |
|
{{=oc=}} {{-etim-}} {{-pron-}} ['bano] {{-sil-}} '''ba | na''' {{-nom-|oc}} '''bana''' {{f}} {{-sin-}} *[[còrna]] {{-revi-}} * {{env1}}: {{trad|en|}} * {{esv1}}: {{trad|es|}} * {{cav1}}: {{trad|ca|}} * {{frv1}}: {{trad|fr|}} * {{itv1}}: {{trad|it|}} * {{scnv1}}: {{trad|scn|}} |
{{=frp=}} {{-etim-}} {{-pron-}} ['bana] {{-sil-}} '''ba | na''' {{-nom-|frp}} '''bana''' {{f}} {{-sin-}} *[[côrna]] {{-rev-}} * {{trad|oc|bana}} |
{{=scn=}} {{-etim-}} {{-pron-}} ['kɔrnu] {{-sil-}} '''cor | nu''' {{-nom-|scn}} '''cornu''' {{m}} {{-drv-}} *[[curnazzu]] {{-rev-}} * {{trad|oc|bana}} |
- âbro (arbre: àrbulu)
- agacin (agacin: caddu ô pedi)
- aglon (aglon: aculottu)
- aguilyon (agulhon: puntareddu)
- âlâgne/nusèlye (avelana: nucidda)
- amarina/ambro (peluc de amarina, peluc de vima: filu di vìmini)
- an (an: annu)
- ânèssa (asnissa, asena, sauma: àsina, scecca)
- âno (asne, ase: àsinu, sceccu)
- anvouèt (naduèlh: urbittinu)
- annâ (annada: annata)
- après-mijor (miègjornada, aprèsdinnada: pumiriggiu, doppupranzu)
- ârba (alba: arba)
- arêt (aret: pècuru)
- argent (argent, moneda, sòus: sordi)
- armôna (almòina: limòsina, alimòsina)
- avisar (agachar, visar: taliari, guardari)
- avril (abril: aprili)
- avarecios (avar, avariciós: avaru)
- avâro (avar, avarent: avaru, pirchiu)
- balanciére (balançadoira: vocanzìcula)
- baptisier/bapteyer (batejar: battiari)
- bèc (bèc: pizzu)
- becafi (becafiga: beccaficu)
- biquèron (bèc versaire: pizzeddu, nasiddu) de l'occitan "becarèl" ("bèc pichon")
- biola (bedol/bedora: bitudda)
- blanc (blanc, cande: brancu)
- blu (blau: bru, azzolu)
- bolir (bolir, estondejar: vùgghiri)
- bon (bon: bonu)
- boquin (boquil, boc vièlh: beccu vecchiu)
- bordèna/bordora (bertal: lupuneddu d'oru)
- borgno (bòrnhe: menzu orvu)
- bouesson (boisson, matàs: trofa)
- bouès (1. bòsc, boscàs, 2. fusta / 1. vòscura, furesta, 2. lignu)
- bras (braç: brazzu)
- bronda (bronda, brancas: frunni)
- brâvo (bèl: beddu)
- bugnèta/bugne (bonheta:crispedda)
- burro (bodre: burru)
- bâlyer (badalhar: abbadagghiari)
- bâs (bais, cauceta: causetta)
- bôc (boc: beccu)
- bôla (bòla: badda)
- bôrto (lag, brut: làidu, bruttu)
- cace (caçòla planièra, caçada, padèla: cazzalora chiana, padedda)
- carpa (escarpa: carpa)
- centura (cenchura, cencha: currìa, cintura)
- cerise (cerièisa, cerièira: cirasa)
- champegnon (campanholet, camparòl: fungia)
- chamôs (camóç: camusciu)
- chançon/chanson (cançon: canzuna)
- chanâl (acanal: canaluni)
- chardon (cardon: cardu)
- charpena (calpre: càrpinu)
- chata (gata: gatta)
- mira (mita, gata: micia, gatta)
- chavan (caüs: alloccu)
- cheminâ (chaminada, chiminièra: ciminìa)
- chevilye (cavilha: cavigghia)
- chevél (cabel: capiddu)
- china (canha: cani fìmmina)
- chivèta (cavèca: civetta)
- châno (casse: cerza)
- chôce (cauça, bais: càusa, causetta)
- chôcèta (cauceta: causittedda)
- chôd (caud: càudu)
- cloche (clòca, campana: campana)
- cloche (cloca, pola, galina: ciocca, jaddina)
- clochier (campanal: campanaru)
- colovra (colòbra: culovra)
- comencier (començar: accuminzari)
- comuna (comuna: paisi, cumuni)
- comèrçant (comerciant, negociaire: cummircianti, niguzzianti)
- congiére (congièra: munzeddu di nivi)
- consulta (ordenança: priscrizzioni)
- copar (talhar, copar: tagghiari)
- corciére (corchièra, corcha, travèrsa: accurzu)
- corniôla (garganhòl: cannarozzi, giseri)
- cort femenin (cort femenin: corti)
- coderiére (cordurièra: custurera)
- cotevèt (còta, copet: cozzu, cuzzettu)
- couét (cuèch, cuèt: cottu, cuciutu)
- crapôt (grapaud, babi: buffa, rospu)
- crassos (lord, crassós: lordu, ngrasciatu)
- cru (crus: crudu)
- cuelyir (culhir: cògghiri)
- cul (cuol: culu)
- curâ (curat, rector: curatu, parrinu)
- cuvèrclo (cobertor, cobertòla, cabucèl: cuverchiu)
- câlye (calha: quagghia)
- côrt masculin (cort masculin : curtu)
- devant-hièr (davantièr, ièr-passat: avanteri)
- defôr (defòra: fora)
- deman (deman: dumani)
- dent (dent: denti)
- devantier (davantal: vantali)
- dinar (dinnar: manciari, pranzari)
- diâblo (diable: diàvulu)
- diô (dieu: diu)
- dormir (dormir: dòrmiri)
- drôga (metgiá: rimediu)
- remédo (remèdi: rimediu)
- dur (dur: duru)
- rêdo (regde, regdenenc: rìggidu)
- dèpeçar (despeçar, copejar, pecejar: fari a pezza, scirari)
- dèscenta (davalador, descenduda: scinnuta)
- dèta/dèto (deute masculin: detta/dèbbitu)
- èchelier (escalièr: scaluna)
- ècorre (escodre, escóder: spagghiari, pisari)
- ècoula (escòla: scola)
- écurél (esquiròl: scujàttulu)
- éga (aiga: acqua)
- églése (eglèisa, glèisa: cresia)
- èluide (eslhauç, liuç: lampu)
- èmirat (emirat: emiratu)
- enc-houé (avuèi: oi)
- enflar (enflar: gunciari)
- enflo (enfle: gunciatu)
- entitât (entitat: ntitati)
- èpia (espic: spica)
- èpina (espina: spina)
- èpingla (espilla: spìngula)
- èpâla (espatla: spadda)
- èssem (eissam: sciamu)
- èssuyer (eissugar: asciugari)
- èstoma (estomac: stòmmacu)
- ètargnir (esternudar: starnutari)
- ètiendre (esténger, atudar: astutari)
- ètêla (estela: stidda)
- fâre (far: fari)
- fâva (fava: fava)
- fèdèracion (federacion: fidirazzioni)
- fen (fen: fenu)
- fèna (femna: fìmmina)
- fenétra (fenèstra: finestra)
- féta (fèsta: festa)
- fê (vegada: fiata, fia) del latin viata.
- fêre (fièira: fera)
- fèrroy (ferrolh: firruggiu)
- filye (filha: figghia)
- flambâ (flambada: flambè)
- flor (flor: ciuri)
- florista (florista: ciuraru, ciurista)
- fôlye (fuòlha: fogghia)
- font (fònt: funtana)
- fontana (font, fonteta: funtana)
- forchèta (forqueta: furchetta, bruccetta)
- forêt (forèst: vòscura, furesta)
- fôrge (fòrga: forgia)
- foudâr (faudal: faudali)
- fouéna (faïna: faina)
- frano (fraisse: fràscinu)
- fromia (formiga: furmìcula)
- fromâjo (fromatge: furmaggiu)
- frâre (fraire: frati)
- frèye (fraga: fràgula)
- fu (filh: figghiu)
- fudra (fólzer: fùrmini, lampu)
- fuè (fuèc, fòc: focu)
- fuire (fugir: fùjiri)
- fumiére (fum, fumièra: fumu, fumazzu)
- gambilyer/gambiotar (cambejar, goiar: zuppiari)
- gé (gai: giaiu)
- gendârme (gendarme: gindarmi)
- gendro (gendre: jènniru)
- genêvro (genibre: junìparu)
- genoy (genolh: jinocchiu)
- gerla (bugador, granda gèrla: tinozza, sicchiu granni)
- glorios (gloriós: gluriusu)
- gnôla (nhola leng, aigardent: acquaviti)
- gonflo (sadol, tibat, confle, gòlfe, conflat: gunciatu)
- gôrge (garganta: gargia)
- gota (gota: gutta)
- grapa (rapuga, botelh: rappocciu)
- grenolye (granolha, graulha: ranocchia)
- grenolyon (graulhet, granolhet: girinu)
- greselyes (agrassòls: rìbbisi)
- grilyèt (grilh: griddu)
- grola (cauçadura: scarpa)
- grolon (grolariá: scarpazza)
- grâlye (còrb, gralha: corvu, curnacchia)
- grâmo (agram: gramigna)
- guilye (quilha: brigghiu)
- lac (lac: lacu)
- lana (lana: lana)
- lârdèra/lârdèna (lardeironet, sarralhièr: munachedda)
- larmuisa (lagremusa: lucerta griggia)
- lârro (laire: latru, latruni)
- lat (lach: latti)
- lavar (lavar, netejar: lavari)
- lèdo (lag: làidu)
- lenga (lenga: lingua, "linga" local.)
- livra (liura: lìvira, libbra)
- livro (libre: libbru)
- liévra (lèbre: lebbru)
- lop (lop: lupu)
- los ôtros côps (autres còps: ntô passatu)
- loutra (loira: litria)
- luna (luna: luna)
- malâdo (malaut: malatu)
- mango (margue: mànicu)
- marchandie (mercandiá, merça: mircanzìa, merci)
- marchié (mercat: mircatu)
- mâre (maire: matri)
- marechô (brochoir, brocador, marechal, fabre: maniscalcu, firraru)
- mariar (se maridar: maritàrisi)
- marrêna (mairina: matrozza)
- matin (matin: matina)
- mégro (magre: magru)
- mengier (minjar: manciari)
- mère (màger, cònsol, conse: sìnnacu)
- mèrlo (mèrle: mèrulu)
- mês (mes: misi)
- mèssa (messa: missa)
- mêson (maison/maion, ostal, casa: casa)
- mêtro (mèstre, ensenhaire: mastru, nzignanti)
- miél (mèl: meli)
- mijor (miègjorn: menzujornu)
- milyan (milan, niblan: nigghiu)
- minuet (mièjanuèit: menzanotti)
- minuta (minuta: minutu)
- miôlar (miaular: miaulari)
- mochor (mocador: muccaturi)
- mondo (mond: munnu)
- montâ (montada, pojada: acchianata, muntata)
- môr (madur: maturu)
- môra (amora: amuredda)
- môrdre (mòrdre, mossegar: muzzicari)
- morir (morir: mòriri)
- môrt masculin (mòrt masculin: mortu)
- mouéno (monge: mònicu)
- mouton (moton: muntuni)
- môvés (malvais: malu)
- mula (muòla: mula)
- mulèt (muòl: mulu)
- muralye (muralha: muragghia)
- palye (palha: pagghia)
- panar (eissugar, panar: asciugari)
- panaman/pana-man (eixugamans, pana-mans niç: asciucamanu)
- pâquier (pàsquer, pàisser, pastural: paschera)
- pâre (paire: patri)
- parlar (parlar: parrari)
- paroche (parròquia: parrocchia)
- parpalyon (parpalhon: parpagghiuni)
- parren (pairin: patrozzu)
- passél (palica, paissèl: palu)
- pâsserâ (passerat: pàssaru)
- pastenâda (pastenaga: vastunaca)
- payis (païs: paisi)
- payisan (paisan: campagnolu)
- pêchior (pescaire: piscaturi)
- pèce (picea -oc.wiki-: picciu)
- pège (pega: pici)
- péla (padèla: padedda)
- pèlerinâjo/romeâjo (pelegrinatge, romievatge: pilligrinaggiu)
- pél (pèl: peddi)
- peliota (pelhòfa: munnatura)
- pèrcêvre (percebre: pircipiri)
- pêrche (persèga: pèrsicu)
- pèrdre (pèrdre: pèrdiri)
- pèrdris (perditz: pirnici)
- perier (perièr: piraru, pirara)
- pérruquier (perruquièr, cofaire: piluccheri)
- peru (pera: piru)
- pês (peseron: pisedda)
- pêsson (peisson: pisci)
- petassier (petaçar, assimbar, repetaçar, remendar: sàrciri)
- petit (petit, pichon: picciddu, nicu)
- pic-vert (pic verd, pic: picchiu virdi)
- piérra (pèira: petra)
- pissier (pissar: pisciari)
- place (plaça: chiazza)
- plan (plana: chiana)
- plove (ploja: chiova)
- plovêr (plòure: chiòviri)
- pôço (poce: puseri)
- pola (pola: jaddina, puddastra)
- polèt (polet: puddu)
- poma (poma: pumu)
- porrô (pòrre: porru)
- pôrta (pòrta: porta)
- posse (popa, teta: minna)
- pouar (podar la bronda: putari)
- pôsta (pòsta -service public du courrier-: posta)
- pouenta (pua: punta)
- poueros (paurós: scantusu, paurusu)
- poutrona (peteta: pupa, bàmbula)
- pouvro/pouro (paure: pòviru)
- pruna (pruna: prunu)
- prât (prat: pratu)
- publo (píbol: chiuppu)
- puèrc (pòrc: porcu)
- racina (racina, rasic: ràdica)
- radâ (raissejada: acquazzuni)
- râva (raba: rapa)
- rata (rata campèstre - catalan: "rata de camp"- : surgi campagnolu)
- ratavolanta (ratapenada: taddarita)
- râtél (rastèl: rasteddu)
- remendar (remendar, petaçar: sàrciri)
- remisa (remesa, envan, cobèrt, abric: rimisa)
- renârd (rainal: vurpi)
- rê (rei: re, reghi)
- rèpublica (republica: ripùbbrica)
- resin (rasim: racina)
- rèsina (rosina: rìsina)
- rèstorant (restaurant: ristoranti)
- retârd (retard, tardança: ritardu, addimuranza)
- rèvelyer (revelhar, despertar: arrisvigghiari)
- reviére (riu, ribièra -riu amb las ribas del riu-: rìu)
- rio (riu: rìu)
- robar (raubar: arrubbari)
- roge (rog: russu)
- ronflar (roncar: runfuliari)
- ronze (romec: ruvu)
- ros (ros, rosset: russu)
- rosâ (rosada: acquazzina)
- rosenâ (rosina, rosana, rosinada, rosarinada: acquazzuni) del vèrb occitan "rosinar" o "rosarinar".
- rosseyer (rogir, roginejar, rossejar: arrussicari)
- rota (rota: strata)
- roua (ròda: rota)
- roucho (rauc: ràucu)
- rua (rua, carrièra: rua, vìa)
- rumo (raume, raumàs: raffridduri)
- sac (sac: saccu)
- sâl (sal: sali)
- salar (salar: salari)
- saliére (salièra: salera)
- salâda (ensalada: nzalata)
- santât (santat: saluti)
- sarralye/sarrura (sarralha: sirratura)
- sâva (saba: linfa)
- savuc (sambuc: savucu)
- sèc (sec: siccu)
- seconda (segonda: secunnu)
- sègla (segal: sègala)
- semana (setmana: simana)
- semblar (1. semblar, 2. semblar: 1. assimigghiari, 2. pariri, simbrari)
- senar (semenar: siminari)
- sengliar (senglar: cinghiali)
- sent (sant: santu)
- sèptanta (setanta: sittanta)
- serenâ (miegjornada: pumiriggiu) de l'occitan "serenada" (serada).
- sèrpent (sèrp: sirpenti, serpi)
- serron (ressegum, ressilha: sigatura)
- sèrvir (servir: sèrviri)
- sêr (ser: sira)
- sêson (sason: staciuni)
- sétiâ (secada: siccu)
- sôge (sause: sàlici)
- soley (solelh, sol: suli)
- sôlyo (solar: sogghia, pisolu)
- sôma (sauma: scecca, sumera)
- sonalye (sonalha, esquila, campanèla: sunagghiu)
- songier (somiar: nzunnari)
- sonjo (sòmi: sonnu)
- sono (sòm: sonnu)
- sopa (sopa: suppa)
- sord (sord: surdu)
- sôrsa (sorga, sorgent: surgiva, surgenti, favara)
- sublèt (siblet: frischettu)
- sucro (sucre: zùccaru)
- tanta (tanta: za)
- tasson (tais: tassu)
- tavan (tavan: tavana)
- tèrritouèro (territòri: tirritoriu)
- têt (tet: tettu)
- téta (tèsta: testa)
- tètèt (teta, teton: minna)
- tilyol (telh: tigghiu)
- tina (tina: tinu)
- tiola (teule: tègula)
- tisana (tisana: tisana)
- tochier (tocar: tuccari)
- tombar (tombar: càdiri)
- tôna (terèna: bombu)
- tonar (tronar: trunari)
- tonêrro (tròn: tronu)
- travalyor (trabalhaire: travagghiaturi)
- troulo (trefuèlh: trifogghiu)
- trouye (truèja: troja)
- trueta (trocha: trota)
- trufa (trufa: patata)
- truey (truèlh: trocchiu)
- trolyer (destrénger amb lo truèlh: trucchiari)
- tussir (tossir: tùssiri)
- vachier (vaquièr: vaccaru)
- vantarél (vanturla: vantaloru) (benlèu del occitan ventarèl: vent pichon)
- vela (vila, ciutat: citati)
- vèla (vedèla, junèga: jinizza)
- vendemier (vendemiar: vinnignari)
- vent (vent: ventu)
- vépa (vèspa: vespa)
- vèprâ/vèprenâ (1. miegjornada, 2. vèspre, 3. serada, vesprada, vesprenada: 1. pumiriggiu, 2. fini di pumiriggiu, 3. sirata)
- verier/virier (virar: girari)
- vêre (veire: vìdiri)
- vèssèla (vaissèla: vasillami)
- vèsta (vèsta: giacca)
- vevo (veuse: vìduu)
- via (vida: vita)
- vieu (vièlh: vecchiu)
- vin (vin: vinu)
- vipèro (vipèra: vìpira)
- virâjo (virador: curva)
- vit (vit: viti)
- vitro (veira: vitru)
- viâjo (viatge: viaggiu)
- vél (vedèl: viteddu)
- volam (volam: faucigghiuni)
- vouedo (vuèg: vacanti)